Bonobo

Edición bilingüe castellano / catalán

Josep Julien

• Editorial: Fundación SGAE
• Año: 2021
• ISBN del libro electrónico: 9788480489294
• Categoría: Literatura
• Categoría: Arte dramático

Fadi ha llegado al final del camino, el proceso de radicalización que arrancó hace unos años está a punto de culminar en un final que puede significar no solo su desaparición física, sino también una catástrofe desde el punto de vista de la seguridad pública. Aparentemente, la tragedia está servida. Con todo, algo le está ocurriendo. Le tiemblan las piernas y una voz interior le impide conducir en paz la furgoneta hacia su fatal destino. Un acontecimiento imprevisto en una gasolinera a partir del encuentro con una joven prostituta rumana de carretera no solo trastocará sus planes sino que también abocará a la inusitada pareja a una huida en forma de road movie a través de buena parte de la geografía del estado. Al final del relato de los hechos, nuestro protagonista se dará cuenta de que, ni en su peripecia ni en la sala de interrogatorios en la que la historia nos está siendo revelada, las cosas no son ni han sido nunca lo que parecían. ––––––––En Fadi ha arribat al cap del carrer, el procés de radicalització que va arrencar fa uns anys és a punt de culminar en un final que pot significar no només la seva desaparició física sinó també una catàstrofe per a la seguretat pública. Aparentment, la tragèdia està servida. Amb tot, alguna cosa li està passant, li tremolen les cames i una veu dins seu no el deixa conduir en pau la furgoneta cap al seu fatal destí. Un esdeveniment imprevist en una gasolinera a partir de la trobada amb una jove prostituta romanesa de carretera no només trastocarà els seus plans, sinó que abocarà la inusitada parella a una fugida en forma de road movie a través de bona part de la geografia de l'estat. Al final del relat dels fets, el nostre protagonista s'adonarà que, ni en la seva peripècia ni a la sala d'interrogatoris on la història ens està sent revelada, les coses no són ni han estat mai el que semblen.

JOSEP JULIEN

Bonobo

XXIX Premi SGAE de Teatre Jardiel Poncela

Bonobo

Personatges

Fadi

Magda

Dramatis personae

Fadi: 25 anys, originari de Sant Joan, un poble del Ripollès. La seva infantesa i adolescència han transcorregut segons els patrons habituals en el seu context socioeconòmic. És en els primers anys de l’edat adulta que, arran d’un desengany amorós, es veu abocat a un procés de radicalització en el marc del jihadisme que l’acabarà conduint a participar en els fets que descriu l’acció de l’obra.

Magda: 45 anys. Aparentment és agent d’una unitat antiterrorista de la policia. Amb tot, a mesura que avança la funció, anem desco­brint que les seves intencions no són les que ens imaginàvem a l’inici de la peça.

L’acció gradual de la llum ens presenta una dona —Magda, prop de la cinquantena— i un home —Fadi, no arriba ni de bon tros als trenta— asseguts a una taula a sobre de la qual hi ha un magnetòfon en funcionament.

Fadi.— Deu fer un parell d’hores ja que he sortit. Que hem sortit.

Tot han sigut abraçades, és clar. I bones paraules.

Però ara tremolo. Fa estona. Com una fulla.

No ben bé, saps? Jo no. Algú tremola. Algú altre.

Tretze de juliol és. I aquell fred a dins.

He de parar a fer benzina. Aparco la furgo al costat del sortidor, baixo i...

Un moment.

Què és allò? No m’ho puc creure.

Hòstia. Però...

Magda.— Continuï, per favor.

Fadi.— Tenen un simi tancat en una gàbia.

Magda.— Sí. Ens consta. Estem pendents de poder examinar-ne les despulles. Ho tinc tot aquí, un segon... Sí. Un Pan paniscus.

Fadi.— A ple sol. Estan sonats o què? Primer m’ha semblat un ximpanzé, però no. No. És un bonobo. Un bonobo. I la gàbia és molt petita. Insuficient. Indigna, saps què vull dir?

Magda.— S’ha processat tot. Hi ha fotografies.

Fadi.— D’on cony el deuen haver tret?

Valoro la situació legal d’aquella bèstia i si dirigir o no a l’encarregat o a qui correspongui alguna mena d’observació al respecte.

Soc el tercer en una cua de quatre homes que van tots amb la cartera a la mà.

Sé que engegar el mòbil ara és jugar-me-la, però ho faig igualment.

Hi busco jurisprudència per a casos de captiveri il·legal d’animals salvatges.

El lloc és ple de constel·lacions de mosques repartint-se l’aire en parcel·les.

No tinc cobertura.

A fora, pocs cotxes.

Uns turistes no deixen sortir la canalla del seu mentre fan suc.

Una pala recolzada a la paret. Estiu. Catipén de fems.

No molt lluny, una serra radial tallant ferro.

El paio de la caixa té un nas com si li haguessin arrencat d’una mossegada, mastegat a consciència i escopit després al mig de la cara.

Com si li hagués explotat.

Un bolet verinós.

De la gàbia, allà fora, en surten dos braços que pidolen. Braços llargs, negres, plens de corbes. Com dues carreteres.

Una noia estrangera entra i es posa a la cua. Italiana.

Veure-la, no em preguntis per què, em tranquil·litza.

El tremolor s’ha aturat.

Em visualitzo mentalment trepitjant fort amb el tema del primat, donant una lliçó de maneres al redneck aquest de la nàpia i impressionant de passada la morena.

Té un bon cul. Potser és francesa.

A banda i banda de la carretera, camps de gira-sols negres.

Secs. Terminals.

Màquina de Coca-Cola. Màquina de gel. Màquina de tabac.

Passar per caixa abans d’omplir el dipòsit.

L’home dels nassos no mira als ulls. Poses el PIN on l’has de posar i ni bon dia ni bon viatge ni res de res.

He estat a punt de mencionar-li això del bonobo, però la guiri no estava al cas, s’ha distret mirant el preu d’uns Phoskitos i al final he passat de tot.

Em poso al seu costat fingint interès pel món de la pastisseria industrial. Pneumàtics d’ocasió per tot arreu. Piles de pneumàtics.

La morena xiula molt fluixet Baila morena de Zucchero.

Ara beuria Coca-Cola. Tenir set de Coca-Cola ja significava coses.

Ho entens, oi, que volia dir coses?

Ella al final es decideix per un pack familiar de Panteras Rosas.

Encara els fabriquen? Sis unitats pel preu de cinc.

Bon negoci, sí senyor.

La veig pagar, sortir i dirigir-se encuriosida cap a la gàbia del condemnat.

Li vaig al darrere. No. Jo no. Algú hi va, dins meu. Algú altre.

La segueixo a una distància prudencial.

M’agrada com camina. L’estil. El flow...

Índice

• Cubierta
• Portada
• Créditos
• Versión en castellano
• Versión en catalán
• Catálogo editorial Fundación SGAE