La Tramontana

Teodoro Baró i Sureda, Teodoro Baró i Sureda

• Editorial: SAGA Egmont
• Año: 2022
• ISBN del libro electrónico:
  9788726686845
• Categoría: Literatura
• Categoría: Crítica literaria

La Tramontana és una obra de teatre dividida en tres actes i estrenada al Teatro Principal de Barcelona, que mostra la vida en un poblet de costa. Una boda s'està preparant al poble, entre la Pubilleta i l'hereu Fornellá. Però el que sembla un esdeveniment feliç comença a enredar-se quan alguns homes del poble declaren el seu amor per la noia. A qui pertany el seu cor? Una obra dramàtica amb tocs de comèdia.

Acte primer

Sala de casa pairal, rica. Al fons y al mitj, porta alta: á la esquerra una gran finestra á la dreta una llar ab alta y ampla xemeneya; á un costat, l’escó. A dreta y esquerra dels bastidors, portas. Una taula, al costat d ’ ella un silló de baqueta. Cadiras, adornos á las parets, tot antich á fí de que la decoració tinga carácter.

ESCENA PRIMERA

ignés sentada al escó, filant. janet , que entra per la porta del Jons. Ignés canta a mitja ven una cansó de la terra, ypara al entrar Janet.

Jan .Bona nit nos dó Deu, Padrina.

Ign . Y la Mare de Deu pregui per nosaltres, Janet.

Jan . Al baxar he vist Recasens; he fet un xiulet als gossos, que s’ ban aturat y han detingut al remat; y he dit una salve a la Verge pera que á mí y á tots los d’ aquesta casa nos valgui ara y á la hora de la mort.

Ign .¡Amén, Jesús!

Jan . ¿Teníu fret? (Dexa el sarróy l bastó y s’acosta al foch.)

Ign .La tardó es avansada, y com los vells tením la sang glassada pels anys, hem de posar molt cuidado en lliurarnos del fret de fora.

Jan . Jo tinch caló, Padrina.

Ign . Quí no te seny, no té fret.

Jan . ¿Voléu dir que no tinch seny? Jo bé crech tenirne.

Ign .Ets un bon minyó. A la joventut tot es ufania; mes jo soch vella, molt vella.

Jan .Y tot vella, vella, los anéu enterrant á tots. Cuan jo era bailet, sentía dir al meu pare, que al cel siga, que sent ell noy, ja vos planyiho de que ero vella, molt vella.

Ign . Axó vol dir que ’n tinch una embosta.

Jan . ¡No tants! ¿Qué son noranta anys? Res. A mí, tant no m’ espantan, que no ’m faria basarda d’arribarhi; encara que fos passar dels cent.

Ing . ¿Tú solet ó ab companyía?

Jan .Padrina, la Mare de Deu de Requesens pregui al seu Fill per vos, perque no os burléu del pobre bailet, que, després de Deu, la Verge y ’ls Sants, té posadas en vos totas las sevas esperansas.

Ign .Mirat cuánt tinch filat. (S’ axeca del escó y s’acosta á Janet, portant la panera hont hi ha ’l llí.)

Jan .El téxaire ne treurá bona munió de canas de roba, que axís podrá servir per camisas com per llansols.

Ign .¿Sabs per quí es?

Jan .Per la Pubilleta, que segons diuhen se casa aviát.

Ign .Be ’n té prou ella de bé de Deu. Per tú fila la vella, y també per la que ha de ser la teva dona.

Jan .Deu vos ho pagui, Padrina. Perque si á la Pubilla tot li sobra, á nosaltres tot ens falta.

Ign .¿Tens salut? Per donarne. Ab salut y el sant temor de Deu, un home es rich.

Jan .Té rahó la Padrina. Aquesta matinada, cuan tot just comensavan las primeras lluhentós del jorn, he vist á aquell que no ’l té ’l sant temor de Deu.

Ign .¿En Lluis? (Senyalafirmativa de’n Janet.)¡Qué sabs tú! De vegadas qui fuig de Deu, no es perque no hi creu, sinó perque ’l tem.

Jan .¿Voléu dir que aquell home...?

Ign .¡Deu ho sab! (Cambiant de conversa.) ¿Cóm és que has vingut?

Jan .Perque ’m sembla que l’ avi del Canigó se vol bufar los dits.

Ign .No sería estrany que tinguessim tramontana.

Jan . A dalt del mont hi está bé ’l remat cuan l’ avi no bufa. Mes ab la canigonenca, ni ’ls llops hi aguantan. He fet un xiulet al gos, que ha estirat el coil per saber qué volía; li he fet una senyal ab el cap acompanyada d’ un crit qu’ ell prou ha entés, puig ab lladruchs ha donat l’ orde de marxa á las ovellas, y ab las sevas corredissas ha juntat á las que més carranquejavan. Jo m’ he posat á devant per ensenvar lo camí, després á darrera perque no ’s descarriés cap anyell, y aquí ’m teníu fins que ’l temps millori, perque avans no vinguin los frets forts, encara podrém tornar als cims, hont hi quedan herbas que las plujas dels últims días mantenen ufanas.

Ign . No t’ han vingut del tot mal las senyals de tramontana.

Jan . (Rihent.) Ja sé per qué ho diheu, Padrina. Si, m’ anyoro de véurela cuan hi ha alguns días que soch allá dalt.

ESCENA II

Dits y caritat

Car. Jo no tinch necessitat de que passis alguns días fora per anyorarte. Axís que te ’n vas ab el remat cap á dalt de la montanya, ja ’t trobo á faltar.

Jan . Benehit siga Deu que t’ ha fet tant axerida y tant bona, bufona, maca y remaca, y ha volgut que m’ estimessis.

Car. ¿Cóm ho sabs que t’ estimo?

Ign .Cap necessitat tenias de dirli, perque bé prou que ’s coneix. Las noyas han de ser més recatadas.

Car. No m renyéu, ó si no...

Ign . O si no, ¿qué?

Car. Vos tocaré la barbeta per fervos riure.

Ign .Próbho y ’t ventaré un cop de filosa.

Car. ¿Y si ’m fessiho mal?

Ign . T hi posarias una tela de seba.

Car. No seriho tant dolenta. ¿No es veritat que no? Mirat cóm riu, Janet.

(Fent manyagas á Ignés.)

Ign . ¡Estigas quieta!

Car. ¡Si os escapa la rialleta!

Ign . ¿No vols estar?... ¡Té! Té!

(Vol pegarli ab la filos...

Índice

• La Tramontana
• Copyright
• PERSONATJES
• Acte primer
• Acte segon
• Acte tercer
• Sobre La Tramontana