La poesia di Franco Loi è un fare connaturato al respiro, allo stesso esserci. Emana, naturalmente e misteriosamente, dalla semplicità di un viversi in tutti i propri contrasti, dall'accettazione, mai passiva ma consapevole, di tutto il positivo e il negativo dentro e fuori di noi. Questi nuovi testi si calano nelle pieghe e nei movimenti di una umoralità densa e terrena, che trova forma negli scorci cittadini, nel variare stagionale di cieli, aria, colori e paesaggi, nel dialogo fra passato e presente, nelle figure che prendono rilievo sulla pagina. Isman è una di loro - come Steven, Madalèna, Erminia, o i carcerati che sono «una domanda che mai avrà risposta». Voce singola e riconoscibile, ma portatrice di una coralità dispersa, sbriciolata, spesso emarginata, quella del poeta si modula attraverso una scala di tonalità: dall'invettiva, sempre bilanciata da un sapido humour, ad aperture liriche e confidenziali. In un percorso che comprende considerazioni sulla scrittura e l'essere poeta, sul mutare della percezione di se attraverso il tempo, sull'intuita presenza di Dio, silenzioso interlocutore.

- 300 pagine
- Italian
- ePUB (disponibile su mobile)
- Disponibile su iOS e Android
eBook - ePub
Isman
Informazioni su questo libro
Scelto da 375,005 studenti
Accedi a oltre 1 milione di titoli a un prezzo mensile contenuto.
Studia in modo più efficiente con i nostri strumenti dedicati.
Indice
Indice dei contenuti
- Copertina
- Frontespizio
- ISMAN
- Corda che prega e ‘l dulur l’impicca
- Oh, scrív l’è la paüra, un buff del fiâ
- E chi ghe paga, nünch, la nostra vita
- Se parli, l’è ‘l penser de quèl che sun
- Vèss òm e vess puèta... Cum’i can
- L’è ‘me ‘na müseca che canta de luntan
- Dent la paròla vèrta mí me perdi
- Sun milanes püssé d’un milanes
- Che me spettí ghe credi, letterâ...
- Quan’ nüm dísum cultüra, dísum nagott
- Di volt, dré di mè spall, ciappa un lifrun
- Se va luntan cun l’öcc, vesin cul cör
- Dü öcc bianch de paüra tra la sabbia
- G’û ‘ist dumâ quj öcc che fan paüra
- A dundà l’aria gh’è del vérd ‘na pùlver
- Lent un murtori sü ‘na strada bianca
- Gh’è ‘n’umbra süj mè man e süj mè pé
- Quajvün canta a la radio, e gh’è mè pader
- Gh’è ‘me ‘n giurnal tra i man bianch de mè pader
- D’in sü la porta m’insògni là ‘na taula
- Le mani! giú le mani! Voglio vederla!
- M’àn interâ in galera cui drugâ...
- Dré di mè spall pesanta la purtera
- Senti de la libertà el bèll del vent
- Gh’èm de massàj, j òmm, cuppan amô
- Sté vöret fà cuntra quèj che massa?
- Tra sciuri e puarett gh’è ‘me ‘na trecca
- Urmai, al mund, dumâ prufessiunista
- A Steven g’an sparâ per ‘na mattada
- Sentí la Madalèna che la canta
- ‘Me l’è difficil dí che l’è la mort
- Càregh de vita e de fujâm, gaggii
- Ranza de lüna che scunfüsa al piang
- Se va ùmber ne l’umbra dré na strada
- Adoss ghe l’û e me pias no savèl
- Ne l’öv de gess in due stu intanâ
- Bej àrbur mort ch’al fregg vestî d’inverna
- Non mi piace il telefono... Ho paura...
- Se ‘ndava cun tri ghèj de cussurina
- Piassa Aquileja, tram che par sepulcher
- Ah la miseria de la cardega ròtta
- I bö squartâ j û ‘ist che seri fjö
- Sü la crusta del piatt un’altra crusta
- Nel frècc d’un sass el pèss par che se möv
- J agun nel piatt se strengen a la mort
- La tèrra se dà furma ne la tèrra
- Andà sun vers de mí e me sun pers
- Me sun vultâ nel lett e û ‘ist ‘na sfesa
- Tra i laster di veder, vûs che van luntan
- Gh’è quj mument nel tramuntà la sera
- La nòtt ghe vègn adré cuj nost penser
- Dré i nüver vula i nàder ne la nòtt
- Vardavi ‘na fenestra nel sò ciar
- Sun lí che vardi e me par luntan
- Se vu in fund a un spègg, un òlter spègg
- Un’üsell vula e porta l’ala lenta
- Föj de lillà sura quj lungh cavèj
- T’j chí, t’j chí, i bèj fiö de la mort!
- Sun lí che pensi e me vègn de piang
- Se möv un’aqua a tocch e j ùmber spacca
- Me slisa al cör la nòtt, stu scür de vùmbit
- Ömm pien de fídigh mai nüm sarèm stâ
- Ah, quan’ de patiment, e quan’ dulur!
- Òmm revulüssiunari, barcarö!
- Me streng el vöj, quèl vöj de vûs nel vent
- El mè destin l’è amô nascost in mí
- Vègn la scighera bianca sü Milan
- De dònna gh’èm besògn, de quèla vûs
- Me piasaríss un dí tegníss per man
- Se mí g’avissi el temp cume g’û ‘l fiâ
- Uh quanti sass! ‘me pesa la mia barca!
- La nûs sura la nûs denter la nûs
- Dré de la barca gh’è l’umbra del mè fiâ
- Dré de la vela el vöj – che larga vela
- Se va sòta de l’umbra nel ner mar
- Se sògna e vègn la lüna den’ nel cör
- Dent la parola persa mí me pèrdi
- A bucca ‘verta respiri i bèj piastrèll
- L’èrba la vègn de sura de la tèra
- Tròpp de cusciensa? poca fêd? Sa Diu
- Sé g’û de dív, amís, del mè parlà?
- Che bell vardà la vita nel sò vent!
- Vèss den’ ne l’aqua e nel fis’c d’üsèj
- Gh’è un ciel che vègn adòss, e mí me ‘l magni
- El sass par che ‘l ghe magna nel sò scür
- La nòtt in Cheyne Walk da la mia stansa
- Sí, Diu me cerca e mí ghe curri dré
- La lüs ghe piöv adoss cume a vèss nostra
- La santità l’è cume la puesia
- Cuj donn sunt indurment, e mí me spias
- Uh Diu che gran silensi ind i tò öcc!
- Denter un tund de lüs vègn cun la spada
- Gh’èm chí quajcòss de stàbel, la natüra
- Mí g’û scundü quajcòss che mí me tucca
- Û ‘ist el mund, g’û fjö, sun stâ murus
- Gh’è in fund a l’anema ‘na fever de luntan
- Se mí te pensi, Diu, me vègn la vita
- Oh Erminia, tí da Diu a mí vegnüda
- Tí, Diu che varda, perdona se la vita
- Van alt i pé, lunga la gamba, tunda
- Ah grassie, Isman, de la tua passiensa!
- Diu l’è no ‘n penser, l’è no ‘n’ idèja
- Mí, Diu, te preghi cume fa la vita
- Amis Isman, gimach de la cusciensa
- Uh Diu, perdòna mí del smentegàss
- Angel de Diu sentâ vesin a mí
- Uh Diu, perdòna quèl che te despias
- Passa di nüvur sul linsö che bianch
- Cume me pias el mund! l’aria, el sò fiâ!
- Come mi piace il mondo! l’aria, il suo fiato!
- Il libro
- Dello stesso autore
- Copyright