
- 300 pagine
- Italian
- ePUB (disponibile su mobile)
- Disponibile su iOS e Android
Isman
Informazioni su questo libro
La poesia di Franco Loi è un fare connaturato al respiro, allo stesso esserci. Emana, naturalmente e misteriosamente, dalla semplicità di un viversi in tutti i propri contrasti, dall'accettazione, mai passiva ma consapevole, di tutto il positivo e il negativo dentro e fuori di noi. Questi nuovi testi si calano nelle pieghe e nei movimenti di una umoralità densa e terrena, che trova forma negli scorci cittadini, nel variare stagionale di cieli, aria, colori e paesaggi, nel dialogo fra passato e presente, nelle figure che prendono rilievo sulla pagina. Isman è una di loro - come Steven, Madalèna, Erminia, o i carcerati che sono una domanda che mai avrà risposta. Voce singola e riconoscibile, ma portatrice di una coralità dispersa, sbriciolata, spesso emarginata, quella del poeta si modula attraverso una scala di tonalità : dall'invettiva, sempre bilanciata da un sapido humour, ad aperture liriche e confidenziali. In un percorso che comprende considerazioni sulla scrittura e l'essere poeta, sul mutare della percezione di se attraverso il tempo, sull'intuita presenza di Dio, silenzioso interlocutore.
Tools to learn more effectively

Saving Books

Keyword Search

Annotating Text

Listen to it instead
Informazioni
Indice
Indice dei contenuti
- Copertina
- Frontespizio
- ISMAN
- Corda che prega e âl dulur lâimpicca
- Oh, scrĂv lâè la paĂźra, un buff del fiâ
- E chi ghe paga, nĂźnch, la nostra vita
- Se parli, lâè âl penser de quèl che sun
- Vèss òm e vess puèta... Cumâi can
- Lâè âme âna mĂźseca che canta de luntan
- Dent la paròla vèrta mà me perdi
- Sun milanes pĂźssĂŠ dâun milanes
- Che me spettà ghe credi, letterâ...
- Quanâ nĂźm dĂsum cultĂźra, dĂsum nagott
- Di volt, drÊ di mè spall, ciappa un lifrun
- Se va luntan cun lâĂścc, vesin cul cĂśr
- DĂź Ăścc bianch de paĂźra tra la sabbia
- GâĂť âist dumâ quj Ăścc che fan paĂźra
- A dundĂ lâaria ghâè del vĂŠrd âna pĂšlver
- Lent un murtori sĂź âna strada bianca
- Ghâè ânâumbra sĂźj mè man e sĂźj mè pĂŠ
- QuajvĂźn canta a la radio, e ghâè mè pader
- Ghâè âme ân giurnal tra i man bianch de mè pader
- Dâin sĂź la porta mâinsògni lĂ âna taula
- Le mani! giĂş le mani! Voglio vederla!
- MâĂ n interâ in galera cui drugâ...
- DrÊ di mè spall pesanta la purtera
- Senti de la libertà el bèll del vent
- Ghâèm de massĂ j, j òmm, cuppan amĂ´
- StÊ vÜret fà cuntra quèj che massa?
- Tra sciuri e puarett ghâè âme âna trecca
- Urmai, al mund, dumâ prufessiunista
- A Steven gâan sparâ per âna mattada
- Sentà la Madalèna che la canta
- âMe lâè difficil dĂ che lâè la mort
- Cà regh de vita e de fujâm, gaggii
- Ranza de lĂźna che scunfĂźsa al piang
- Se va Ăšmber ne lâumbra drĂŠ na strada
- Adoss ghe lâĂť e me pias no savèl
- Ne lâĂśv de gess in due stu intanâ
- Bej Ă rbur mort châal fregg vestĂŽ dâinverna
- Non mi piace il telefono... Ho paura...
- Se ândava cun tri ghèj de cussurina
- Piassa Aquileja, tram che par sepulcher
- Ah la miseria de la cardega ròtta
- I bĂś squartâ j Ăť âist che seri fjĂś
- SĂź la crusta del piatt unâaltra crusta
- Nel frècc dâun sass el pèss par che se mĂśv
- J agun nel piatt se strengen a la mort
- La tèrra se dà furma ne la tèrra
- AndĂ sun vers de mĂ e me sun pers
- Me sun vultâ nel lett e Ăť âist âna sfesa
- Tra i laster di veder, vĂťs che van luntan
- Ghâè quj mument nel tramuntĂ la sera
- La nòtt ghe vègn adrÊ cuj nost penser
- DrÊ i nßver vula i nà der ne la nòtt
- Vardavi âna fenestra nel sò ciar
- Sun lĂ che vardi e me par luntan
- Se vu in fund a un spègg, un òlter spègg
- UnâĂźsell vula e porta lâala lenta
- FÜj de lillà sura quj lungh cavèj
- Tâj chĂ, tâj chĂ, i bèj fiĂś de la mort!
- Sun là che pensi e me vègn de piang
- Se mĂśv unâaqua a tocch e j Ăšmber spacca
- Me slisa al cÜr la nòtt, stu scßr de vÚmbit
- Ămm pien de fĂdigh mai nĂźm sarèm stâ
- Ah, quanâ de patiment, e quanâ dulur!
- Ămm revulĂźssiunari, barcarĂś!
- Me streng el vÜj, quèl vÜj de vÝs nel vent
- El mè destin lâè amĂ´ nascost in mĂ
- Vègn la scighera bianca sß Milan
- De dònna ghâèm besògn, de quèla vĂťs
- Me piasarĂss un dĂ tegnĂss per man
- Se mĂ gâavissi el temp cume gâĂť âl fiâ
- Uh quanti sass! âme pesa la mia barca!
- La nĂťs sura la nĂťs denter la nĂťs
- DrĂŠ de la barca ghâè lâumbra del mè fiâ
- DrĂŠ de la vela el vĂśj â che larga vela
- Se va sòta de lâumbra nel ner mar
- Se sògna e vègn la lĂźna denâ nel cĂśr
- Dent la parola persa mà me pèrdi
- A bucca âverta respiri i bèj piastrèll
- Lâèrba la vègn de sura de la tèra
- Tròpp de cusciensa? poca fêd? Sa Diu
- SĂŠ gâĂť de dĂv, amĂs, del mè parlĂ ?
- Che bell vardà la vita nel sò vent!
- Vèss denâ ne lâaqua e nel fisâc dâĂźsèj
- Ghâè un ciel che vègn adòss, e mĂ me âl magni
- El sass par che âl ghe magna nel sò scĂźr
- La nòtt in Cheyne Walk da la mia stansa
- SĂ, Diu me cerca e mĂ ghe curri drĂŠ
- La lßs ghe piÜv adoss cume a vèss nostra
- La santitĂ lâè cume la puesia
- Cuj donn sunt indurment, e mĂ me spias
- Uh Diu che gran silensi ind i tò Ücc!
- Denter un tund de lßs vègn cun la spada
- Ghâèm chĂ quajcòss de stĂ bel, la natĂźra
- MĂ gâĂť scundĂź quajcòss che mĂ me tucca
- Ă âist el mund, gâĂť fjĂś, sun stâ murus
- Ghâè in fund a lâanema âna fever de luntan
- Se mà te pensi, Diu, me vègn la vita
- Oh Erminia, tĂ da Diu a mĂ vegnĂźda
- TĂ, Diu che varda, perdona se la vita
- Van alt i pĂŠ, lunga la gamba, tunda
- Ah grassie, Isman, de la tua passiensa!
- Diu lâè no ân penser, lâè no ânâ idèja
- MĂ, Diu, te preghi cume fa la vita
- Amis Isman, gimach de la cusciensa
- Uh Diu, perdòna mà del smentegà ss
- Angel de Diu sentâ vesin a mĂ
- Uh Diu, perdòna quèl che te despias
- Passa di nĂźvur sul linsĂś che bianch
- Cume me pias el mund! lâaria, el sò fiâ!
- Come mi piace il mondo! lâaria, il suo fiato!
- Il libro
- Dello stesso autore
- Copyright