Favole
eBook - ePub

Favole

Poesie in dialetto milanese

  1. English
  2. ePUB (mobile friendly)
  3. Available on iOS & Android
eBook - ePub

Favole

Poesie in dialetto milanese

About this book

«Sbaglierebbe chi cercasse nelle poesie di Giorgio Bolza il racconto di fatti straordinari o la sottigliezza di astruse concezioni ideologiche o filosofiche. Osservatore attento dei casi più comuni della vita odierna, egli li sapeva ritrarre con particolare maestria, fedele nelle immagini e parco nei commenti. Talvolta amava soffermarsi nella rievocazione di tradizioni passate e il confronto della vita lenta e pacata dei nostri nonni con quella tumultuosa di oggi scaturiva spontaneo; senza rimpianti, però; senza recriminazioni, perché il poeta era e si sentiva figlio del suo tempo. Le sue poesie erano gustate, applaudite per il privilegio di farsi facilmente comprendere, di indurre - senza sforzo e senza artificio - a pensare. Per questo, fu forse il più popolare dei poeti milanesi contemporanei».

Frequently asked questions

Yes, you can cancel anytime from the Subscription tab in your account settings on the Perlego website. Your subscription will stay active until the end of your current billing period. Learn how to cancel your subscription.
At the moment all of our mobile-responsive ePub books are available to download via the app. Most of our PDFs are also available to download and we're working on making the final remaining ones downloadable now. Learn more here.
Perlego offers two plans: Essential and Complete
  • Essential is ideal for learners and professionals who enjoy exploring a wide range of subjects. Access the Essential Library with 800,000+ trusted titles and best-sellers across business, personal growth, and the humanities. Includes unlimited reading time and Standard Read Aloud voice.
  • Complete: Perfect for advanced learners and researchers needing full, unrestricted access. Unlock 1.4M+ books across hundreds of subjects, including academic and specialized titles. The Complete Plan also includes advanced features like Premium Read Aloud and Research Assistant.
Both plans are available with monthly, semester, or annual billing cycles.
We are an online textbook subscription service, where you can get access to an entire online library for less than the price of a single book per month. With over 1 million books across 1000+ topics, we’ve got you covered! Learn more here.
Look out for the read-aloud symbol on your next book to see if you can listen to it. The read-aloud tool reads text aloud for you, highlighting the text as it is being read. You can pause it, speed it up and slow it down. Learn more here.
Yes! You can use the Perlego app on both iOS or Android devices to read anytime, anywhere — even offline. Perfect for commutes or when you’re on the go.
Please note we cannot support devices running on iOS 13 and Android 7 or earlier. Learn more about using the app.
Yes, you can access Favole by Giorgio Bolza in PDF and/or ePUB format, as well as other popular books in Literatura & Poesía. We have over one million books available in our catalogue for you to explore.

Information

PARLEN I ROBB

«Le idee si simbolizzano nelle cose» Carlyle

I FÒRBESS


In d’on pattée on dì s’hinn trovaa insemma,
ligaa in d’on mazz e dent in d’ona sporta,
’na vintènna de fòrbes d’ogni sorta.
A on tratt vœunna de lôr, perdend la flèmma,
la bôffa: «En podi pù de stà dent chì,
abitüada al sô ’me s’era mi!...»
L’era la fòrbes, se vorii savell,
d’on giardinée e, dàj, la brontolava:
«Domà fiôr, doma fiôr mi sforbesava,
e fin de nott, sott a la lunna e i stell,
stavi taccàda a on ciòd in del giardin
cont arent proeus de ròs e gelsumin...
E adess, vardee mò on poo, gh’hoo proppi attacch
sta forbesascia chì d’on tabacchée
che la tarnéga l’aria de tabacch!...»
«E mì – l’ha ditt ’na fòrbes de offellée –
coss’hoo de dì, mi che sont semper stada
domà in mezz a biscott e a marmellàda?...»
«Tasii, tasii!... hoo de sentinn anmò?...
– l’ha rebattùu on’altra –. De vantamm
gh’hoo resón pussée mì che vialter dò;
domà seda velù pizz e ricamm
hoo cognossùu in la vitta: roba fina...;
la mia padrona l’era ona sartina!»
«Femm minga rîd – è saltaa sù de bott
la fòrbes d’on barbée – in de sto mazz
confront a mì sii tucc di cadenazz...
Perchè, se no ’l savii, mì gh’hoo daa sott
a tajà rizz, s’intend di bèj donnett,
non hoo sentii che odôr de violett!...»
«Oh càr Signôr che scàndol... Me rincrèss,
ma sont mì che pò veggh ’na quaj pretésa...
– l’era de la donnetta de la gêsa
la forbesetta che parlava adess –.
Mì, che smocciàvi tutt el dì i ciâr,
i stoppitt di candîl in su i altâr...»
«Ma torna là, insemma al tò secrista,
– l’ha ditt ’na fòrbes lùcida e slanzàda,
la fòrbes che drovava on giornalista –;
dovii savè che ad ogni sforbesàda
tajavi ona notizia e tutt el mond
el beveva i mè ball, da scima a fond!»
«Se pò savè quand lè che ghe dee ’n tàj?...
V’hoo lassaa cicciarà per caritaa
perchè se parli, o zabettonn, l’è on guaj!
– la s’è missa a sbraggià con tutt el fiaa
la fòrbes d’ona Banca. – Mì a montôn
tajàvi via ai tìtol i coupôn...
Sù adess, parlee, se gh’avii anmò el petitt!...
Carta dòra, la mia, e i voster gent
s’hinn magnaa el fìdegh per fà sù i tolitt
doe mì per trent’ann gh’hoo nodaa dent!
Stiméves pùr, strascionn, gh’avii bell pari,
sont domà mì, sont domà mì che vari!...»
«St... Citto tucc... L’è ôra de finilla!...
– s’è sentii infin a dì da ’na vosètta
che l’era quella d’ona forbesetta
gùzza comè on guggin, lônga e suttîla,
la forbès d’on cerùsegh –. Mi hoo tajaa
domà busècch e carna a l’Ospedaa!...»
Hinn sta assee sti paroll per mudà scènna;
hann parlaa pù, o cribbi che scaggètt!...
S’hinn sentii tucc i sgrìsoj in la s’cènna:
«Con questa chì nissuna pò compètt!
– s’hinn ditt in tra de lôr –; l’odôr de mort
l’è, a la fin de la fêra, el pussee fort!»



ON PARACÂR


On paracâr, che l’era in sù on stradòn
da ona centènna d’ann, l’hann streppaa sù,
e lù, in del voltà là: «Me vedov pù,
– l’ha ditt – adess me porten al foppôn;
l’hoo finida anca mì, la mia giornàda,
m’hann streppaa sù per fà l’äutostrada.
Ma credii che mì gh’abbia nient de dì
perchè no sont che on pöer tocch de sass,
perchè sont mai staa bôn de moeuv on pass?...
De robb de cuntà sù ghe n’hoo ancamì;
anca se sont staa chì semper inciodaa,
ah, n’hoo vedùu de bèj e n’hoo scoltaa!...
Sont staa l’amîs on poo de tucc: se dàven,
al ciâr de lùna, chì, l’appontament
’na tôsa e el sò morôs; eren content
come fringuèj; oh come se basàven!...
E mì lassavi fà, pöer paracâr,
scoltavi i sò basitt, portavi el ciâr.
E ghe lassavi fà anca ai bagàj
che giugattaven sùbit via de scoeula,
vegneven a s’ceppà ona quaj niscioeula
sù la mia crappa, e in del sta chì a guardàj
a giugà a cicca, a saltamm via, a côrr,
squâs me pareva de giugà con lôr.
Servizzi ghe n’hoo faa anca a on pöarett
ch’el se settava a riposà, e el biassava
el sò tocchell de pan, poeu ’l pisoccava...;
e mì, che de natùra sont qujett,
el portava in spalletta con pazienza,
e me sentivi a post con la coscienza.
Però l’era per mì pussee on piasè
quand se settàva on fiôr de pajsanotta,
’na bella tôsa, stagna tracagnotta,
col gerlo in spalla; l’era on bell vedè...;
e se anca la pondàva giò el sesìn,
sentiva odôr de menta e pamporzìn.
Gh’hoo avùu però ancamì i mè tribulêri:
a spart la nêv, el sô che me rostiva,
l’acqua, la polver che me sbalordiva,
fermo dì e nott a tutti i intempêri,
gh’avevi i can, che quand passaven via,
me daven ’na sbroffàda, e così sia!...
E minga assee de quèj, gh’era anca i ciôcch
che me borlaven ’doss, e m’incolpàven,
quij porch de gajnatt, quand toppicàven;
me bestemmaven contra de tramm lôcch,
parolasc me diseven de no dì
squâs che quell in gajna fuss staa mì.
E anca i «chauffeur» voreven vedemm mort;
quand capitava de strusamm adree
voreva diggh: imparee ’l vost mestee!...
invece, come füss staa mì a andà stort,
vattimpicca, fermaven el masnìn
e me daven a mì de l’assasìn.
S’ciao, adess hoo finii!... Addio stradôn!...
Sentiroo pù el carrettee a s’cioccà
tutt i dì la soa frùsta, nè a cantà
a la sira i tosann quij be’j canzôn
quand tornaven indree da la filanda;
pareva che passass on’uselanda!
’Dèss no me resta de sperà in nient alter
che andà in fregùj, come andarii vïalter!»



LA MŒUJA E EL BARNAZZ


El gh’ha ditt a la moeuja, incoeu, el barnazz:
«Semm vècc, semm vècc, duu pöer andeghee;
come se fussom staa marì e miee,
semm vegnùu vècc insemma e sott a brazz
semm semper staa ch’inscì in de sto cantôn,
sott’a la cappa de sto caminôn.
El nost temp l’è passaa; i caminôni
do’ èmm lavoraa tanto in gioventù,
vun dopo l’alter hinn andaa, gh’hinn pù,
el sò post l’hann ciappaa i termosifôni!...»
«Fèmmes coragg, e casciemm via sta sloeuja;
st’ôra la ven per tucc!... – l’ha ditt la moeuja –.



ON CAPPELLIN DE DONNA


Podeva nass on mòster de natura,
ma mai ’mè quell che sont: de fà päura!
Me sont stremii [1] appènna m’hann mettùu
foeura in vedrinna, e avrìa mai credùu
che anema viva la podess guardamm,
che ghe füss on quajdun pront a compramm;
invece, ecco che jêr ’na bella sciôra
sùbit che la m’ha vist la s’innamôra
e per toeumm l’ha pagaa fiôr de palanch,
quajcoss pussee, me pâr, de dusent franch.
Incoeu la m’ha ...

Table of contents

  1. Copertina
  2. FAVOLE
  3. Indice
  4. Intro
  5. PREFAZIONE
  6. PARLEN I ROBB
  7. PARLEN I BESTI
  8. Ringraziamenti