
- English
- ePUB (mobile friendly)
- Available on iOS & Android
About this book
«Sbaglierebbe chi cercasse nelle poesie di Giorgio Bolza il racconto di fatti straordinari o la sottigliezza di astruse concezioni ideologiche o filosofiche. Osservatore attento dei casi più comuni della vita odierna, egli li sapeva ritrarre con particolare maestria, fedele nelle immagini e parco nei commenti. Talvolta amava soffermarsi nella rievocazione di tradizioni passate e il confronto della vita lenta e pacata dei nostri nonni con quella tumultuosa di oggi scaturiva spontaneo; senza rimpianti, però; senza recriminazioni, perché il poeta era e si sentiva figlio del suo tempo. Le sue poesie erano gustate, applaudite per il privilegio di farsi facilmente comprendere, di indurre - senza sforzo e senza artificio - a pensare. Per questo, fu forse il più popolare dei poeti milanesi contemporanei».
Frequently asked questions
- Essential is ideal for learners and professionals who enjoy exploring a wide range of subjects. Access the Essential Library with 800,000+ trusted titles and best-sellers across business, personal growth, and the humanities. Includes unlimited reading time and Standard Read Aloud voice.
- Complete: Perfect for advanced learners and researchers needing full, unrestricted access. Unlock 1.4M+ books across hundreds of subjects, including academic and specialized titles. The Complete Plan also includes advanced features like Premium Read Aloud and Research Assistant.
Please note we cannot support devices running on iOS 13 and Android 7 or earlier. Learn more about using the app.
Information
PARLEN I ROBB
«Le idee si simbolizzano nelle cose» Carlyle
I FÒRBESS
ligaa in d’on mazz e dent in d’ona sporta,
’na vintènna de fòrbes d’ogni sorta.
A on tratt vœunna de lôr, perdend la flèmma,
la bôffa: «En podi pù de stà dent chì,
abitüada al sô ’me s’era mi!...»
d’on giardinée e, dàj, la brontolava:
«Domà fiôr, doma fiôr mi sforbesava,
e fin de nott, sott a la lunna e i stell,
stavi taccàda a on ciòd in del giardin
cont arent proeus de ròs e gelsumin...
sta forbesascia chì d’on tabacchée
che la tarnéga l’aria de tabacch!...»
«E mì – l’ha ditt ’na fòrbes de offellée –
coss’hoo de dì, mi che sont semper stada
domà in mezz a biscott e a marmellàda?...»
– l’ha rebattùu on’altra –. De vantamm
gh’hoo resón pussée mì che vialter dò;
domà seda velù pizz e ricamm
hoo cognossùu in la vitta: roba fina...;
la mia padrona l’era ona sartina!»
la fòrbes d’on barbée – in de sto mazz
confront a mì sii tucc di cadenazz...
Perchè, se no ’l savii, mì gh’hoo daa sott
a tajà rizz, s’intend di bèj donnett,
non hoo sentii che odôr de violett!...»
ma sont mì che pò veggh ’na quaj pretésa...
– l’era de la donnetta de la gêsa
la forbesetta che parlava adess –.
Mì, che smocciàvi tutt el dì i ciâr,
i stoppitt di candîl in su i altâr...»
– l’ha ditt ’na fòrbes lùcida e slanzàda,
la fòrbes che drovava on giornalista –;
dovii savè che ad ogni sforbesàda
tajavi ona notizia e tutt el mond
el beveva i mè ball, da scima a fond!»
V’hoo lassaa cicciarà per caritaa
perchè se parli, o zabettonn, l’è on guaj!
– la s’è missa a sbraggià con tutt el fiaa
la fòrbes d’ona Banca. – Mì a montôn
tajàvi via ai tìtol i coupôn...
Carta dòra, la mia, e i voster gent
s’hinn magnaa el fìdegh per fà sù i tolitt
doe mì per trent’ann gh’hoo nodaa dent!
Stiméves pùr, strascionn, gh’avii bell pari,
sont domà mì, sont domà mì che vari!...»
– s’è sentii infin a dì da ’na vosètta
che l’era quella d’ona forbesetta
gùzza comè on guggin, lônga e suttîla,
la forbès d’on cerùsegh –. Mi hoo tajaa
domà busècch e carna a l’Ospedaa!...»
hann parlaa pù, o cribbi che scaggètt!...
S’hinn sentii tucc i sgrìsoj in la s’cènna:
«Con questa chì nissuna pò compètt!
– s’hinn ditt in tra de lôr –; l’odôr de mort
l’è, a la fin de la fêra, el pussee fort!»
ON PARACÂR
da ona centènna d’ann, l’hann streppaa sù,
e lù, in del voltà là: «Me vedov pù,
– l’ha ditt – adess me porten al foppôn;
l’hoo finida anca mì, la mia giornàda,
m’hann streppaa sù per fà l’äutostrada.
perchè no sont che on pöer tocch de sass,
perchè sont mai staa bôn de moeuv on pass?...
De robb de cuntà sù ghe n’hoo ancamì;
anca se sont staa chì semper inciodaa,
ah, n’hoo vedùu de bèj e n’hoo scoltaa!...
al ciâr de lùna, chì, l’appontament
’na tôsa e el sò morôs; eren content
come fringuèj; oh come se basàven!...
E mì lassavi fà, pöer paracâr,
scoltavi i sò basitt, portavi el ciâr.
che giugattaven sùbit via de scoeula,
vegneven a s’ceppà ona quaj niscioeula
sù la mia crappa, e in del sta chì a guardàj
a giugà a cicca, a saltamm via, a côrr,
squâs me pareva de giugà con lôr.
ch’el se settava a riposà, e el biassava
el sò tocchell de pan, poeu ’l pisoccava...;
e mì, che de natùra sont qujett,
el portava in spalletta con pazienza,
e me sentivi a post con la coscienza.
quand se settàva on fiôr de pajsanotta,
’na bella tôsa, stagna tracagnotta,
col gerlo in spalla; l’era on bell vedè...;
e se anca la pondàva giò el sesìn,
sentiva odôr de menta e pamporzìn.
a spart la nêv, el sô che me rostiva,
l’acqua, la polver che me sbalordiva,
fermo dì e nott a tutti i intempêri,
gh’avevi i can, che quand passaven via,
me daven ’na sbroffàda, e così sia!...
che me borlaven ’doss, e m’incolpàven,
quij porch de gajnatt, quand toppicàven;
me bestemmaven contra de tramm lôcch,
parolasc me diseven de no dì
squâs che quell in gajna fuss staa mì.
quand capitava de strusamm adree
voreva diggh: imparee ’l vost mestee!...
invece, come füss staa mì a andà stort,
vattimpicca, fermaven el masnìn
e me daven a mì de l’assasìn.
Sentiroo pù el carrettee a s’cioccà
tutt i dì la soa frùsta, nè a cantà
a la sira i tosann quij be’j canzôn
quand tornaven indree da la filanda;
pareva che passass on’uselanda!
che andà in fregùj, come andarii vïalter!»
LA MŒUJA E EL BARNAZZ
«Semm vècc, semm vècc, duu pöer andeghee;
come se fussom staa marì e miee,
semm vegnùu vècc insemma e sott a brazz
semm semper staa ch’inscì in de sto cantôn,
sott’a la cappa de sto caminôn.
do’ èmm lavoraa tanto in gioventù,
vun dopo l’alter hinn andaa, gh’hinn pù,
el sò post l’hann ciappaa i termosifôni!...»
«Fèmmes coragg, e casciemm via sta sloeuja;
st’ôra la ven per tucc!... – l’ha ditt la moeuja –.
ON CAPPELLIN DE DONNA
ma mai ’mè quell che sont: de fà päura!
Me sont stremii [1] appènna m’hann mettùu
foeura in vedrinna, e avrìa mai credùu
che anema viva la podess guardamm,
che ghe füss on quajdun pront a compramm;
invece, ecco che jêr ’na bella sciôra
sùbit che la m’ha vist la s’innamôra
e per toeumm l’ha pagaa fiôr de palanch,
quajcoss pussee, me pâr, de dusent franch.
Incoeu la m’ha ...
Table of contents
- Copertina
- FAVOLE
- Indice
- Intro
- PREFAZIONE
- PARLEN I ROBB
- PARLEN I BESTI
- Ringraziamenti