Sbaglierebbe chi cercasse nelle poesie di Giorgio Bolza il racconto di fatti straordinari o la sottigliezza di astruse concezioni ideologiche o filosofiche. Osservatore attento dei casi piÚ comuni della vita odierna, egli li sapeva ritrarre con particolare maestria, fedele nelle immagini e parco nei commenti. Talvolta amava soffermarsi nella rievocazione di tradizioni passate e il confronto della vita lenta e pacata dei nostri nonni con quella tumultuosa di oggi scaturiva spontaneo; senza rimpianti, però; senza recriminazioni, perchÊ il poeta era e si sentiva figlio del suo tempo. Le sue poesie erano gustate, applaudite per il privilegio di farsi facilmente comprendere, di indurre - senza sforzo e senza artificio - a pensare. Per questo, fu forse il piÚ popolare dei poeti milanesi contemporanei.

- English
- ePUB (mobile friendly)
- Available on iOS & Android
eBook - ePub
About this book
Trusted by 375,005 students
Access to over 1.5 million titles for a fair monthly price.
Study more efficiently using our study tools.
Information
Subtopic
PoetryIndex
LiteraturePARLEN I ROBB
ÂŤLe idee si simbolizzano nelle coseÂť Carlyle
I FĂRBESS
In dâon pattĂŠe on dĂŹ sâhinn trovaa insemma,
ligaa in dâon mazz e dent in dâona sporta,
âna vintènna de fòrbes dâogni sorta.
A on tratt vĹunna de lĂ´r, perdend la flèmma,
la bĂ´ffa: ÂŤEn podi pĂš de stĂ dent chĂŹ,
abitĂźada al sĂ´ âme sâera mi!...Âť
ligaa in dâon mazz e dent in dâona sporta,
âna vintènna de fòrbes dâogni sorta.
A on tratt vĹunna de lĂ´r, perdend la flèmma,
la bĂ´ffa: ÂŤEn podi pĂš de stĂ dent chĂŹ,
abitĂźada al sĂ´ âme sâera mi!...Âť
Lâera la fòrbes, se vorii savell,
dâon giardinĂŠe e, dĂ j, la brontolava:
ÂŤDomĂ fiĂ´r, doma fiĂ´r mi sforbesava,
e fin de nott, sott a la lunna e i stell,
stavi taccà da a on ciòd in del giardin
cont arent proeus de ròs e gelsumin...
dâon giardinĂŠe e, dĂ j, la brontolava:
ÂŤDomĂ fiĂ´r, doma fiĂ´r mi sforbesava,
e fin de nott, sott a la lunna e i stell,
stavi taccà da a on ciòd in del giardin
cont arent proeus de ròs e gelsumin...
E adess, vardee mò on poo, ghâhoo proppi attacch
sta forbesascia chĂŹ dâon tabacchĂŠe
che la tarnĂŠga lâaria de tabacch!...Âť
ÂŤE mĂŹ â lâha ditt âna fòrbes de offellĂŠe â
cossâhoo de dĂŹ, mi che sont semper stada
domĂ in mezz a biscott e a marmellĂ da?...Âť
sta forbesascia chĂŹ dâon tabacchĂŠe
che la tarnĂŠga lâaria de tabacch!...Âť
ÂŤE mĂŹ â lâha ditt âna fòrbes de offellĂŠe â
cossâhoo de dĂŹ, mi che sont semper stada
domĂ in mezz a biscott e a marmellĂ da?...Âť
Tasii, tasii!... hoo de sentinn anmò?...
â lâha rebattĂšu onâaltra â. De vantamm
ghâhoo resĂłn pussĂŠe mĂŹ che vialter dò;
domĂ seda velĂš pizz e ricamm
hoo cognossĂšu in la vitta: roba fina...;
la mia padrona lâera ona sartina!Âť
â lâha rebattĂšu onâaltra â. De vantamm
ghâhoo resĂłn pussĂŠe mĂŹ che vialter dò;
domĂ seda velĂš pizz e ricamm
hoo cognossĂšu in la vitta: roba fina...;
la mia padrona lâera ona sartina!Âť
ÂŤFemm minga rĂŽd â è saltaa sĂš de bott
la fòrbes dâon barbĂŠe â in de sto mazz
confront a mĂŹ sii tucc di cadenazz...
Perchè, se no âl savii, mĂŹ ghâhoo daa sott
a tajĂ rizz, sâintend di bèj donnett,
non hoo sentii che odĂ´r de violett!...Âť
la fòrbes dâon barbĂŠe â in de sto mazz
confront a mĂŹ sii tucc di cadenazz...
Perchè, se no âl savii, mĂŹ ghâhoo daa sott
a tajĂ rizz, sâintend di bèj donnett,
non hoo sentii che odĂ´r de violett!...Âť
Oh cà r Signôr che scà ndol... Me rincrèss,
ma sont mĂŹ che pò veggh âna quaj pretĂŠsa...
â lâera de la donnetta de la gĂŞsa
la forbesetta che parlava adess â.
MÏ, che smoccià vi tutt el dÏ i ciâr,
i stoppitt di candÎl in su i altâr...
ma sont mĂŹ che pò veggh âna quaj pretĂŠsa...
â lâera de la donnetta de la gĂŞsa
la forbesetta che parlava adess â.
MÏ, che smoccià vi tutt el dÏ i ciâr,
i stoppitt di candÎl in su i altâr...
Ma torna là , insemma al tò secrista,
â lâha ditt âna fòrbes lĂšcida e slanzĂ da,
la fòrbes che drovava on giornalista â;
dovii savè che ad ogni sforbesà da
tajavi ona notizia e tutt el mond
el beveva i mè ball, da scima a fond!
â lâha ditt âna fòrbes lĂšcida e slanzĂ da,
la fòrbes che drovava on giornalista â;
dovii savè che ad ogni sforbesà da
tajavi ona notizia e tutt el mond
el beveva i mè ball, da scima a fond!
ÂŤSe pò savè quand lè che ghe dee ân tĂ j?...
Vâhoo lassaa cicciarĂ per caritaa
perchè se parli, o zabettonn, lâè on guaj!
â la sâè missa a sbraggiĂ con tutt el fiaa
la fòrbes dâona Banca. â MĂŹ a montĂ´n
tajĂ vi via ai tĂŹtol i coupĂ´n...
Vâhoo lassaa cicciarĂ per caritaa
perchè se parli, o zabettonn, lâè on guaj!
â la sâè missa a sbraggiĂ con tutt el fiaa
la fòrbes dâona Banca. â MĂŹ a montĂ´n
tajĂ vi via ai tĂŹtol i coupĂ´n...
SĂš adess, parlee, se ghâavii anmò el petitt!...
Carta dòra, la mia, e i voster gent
sâhinn magnaa el fĂŹdegh per fĂ sĂš i tolitt
doe mĂŹ per trentâann ghâhoo nodaa dent!
StimĂŠves pĂšr, strascionn, ghâavii bell pari,
sont domĂ mĂŹ, sont domĂ mĂŹ che vari!...Âť
Carta dòra, la mia, e i voster gent
sâhinn magnaa el fĂŹdegh per fĂ sĂš i tolitt
doe mĂŹ per trentâann ghâhoo nodaa dent!
StimĂŠves pĂšr, strascionn, ghâavii bell pari,
sont domĂ mĂŹ, sont domĂ mĂŹ che vari!...Âť
ÂŤSt... Citto tucc... Lâè Ă´ra de finilla!...
â sâè sentii infin a dĂŹ da âna vosètta
che lâera quella dâona forbesetta
gÚzza comè on guggin, lônga e suttÎla,
la forbès dâon cerĂšsegh â. Mi hoo tajaa
domĂ busècch e carna a lâOspedaa!...Âť
â sâè sentii infin a dĂŹ da âna vosètta
che lâera quella dâona forbesetta
gÚzza comè on guggin, lônga e suttÎla,
la forbès dâon cerĂšsegh â. Mi hoo tajaa
domĂ busècch e carna a lâOspedaa!...Âť
Hinn sta assee sti paroll per mudà scènna;
hann parlaa pÚ, o cribbi che scaggètt!...
Sâhinn sentii tucc i sgrĂŹsoj in la sâcènna:
Con questa chÏ nissuna pò compètt!
â sâhinn ditt in tra de lĂ´r â; lâodĂ´r de mort
lâè, a la fin de la fĂŞra, el pussee fort!Âť
hann parlaa pÚ, o cribbi che scaggètt!...
Sâhinn sentii tucc i sgrĂŹsoj in la sâcènna:
Con questa chÏ nissuna pò compètt!
â sâhinn ditt in tra de lĂ´r â; lâodĂ´r de mort
lâè, a la fin de la fĂŞra, el pussee fort!Âť
ON PARACĂR
On paracâr, che lâera in sĂš on stradòn
da ona centènna dâann, lâhann streppaa sĂš,
e lĂš, in del voltĂ lĂ : ÂŤMe vedov pĂš,
â lâha ditt â adess me porten al foppĂ´n;
lâhoo finida anca mĂŹ, la mia giornĂ da,
mâhann streppaa sĂš per fĂ lâäutostrada.
da ona centènna dâann, lâhann streppaa sĂš,
e lĂš, in del voltĂ lĂ : ÂŤMe vedov pĂš,
â lâha ditt â adess me porten al foppĂ´n;
lâhoo finida anca mĂŹ, la mia giornĂ da,
mâhann streppaa sĂš per fĂ lâäutostrada.
Ma credii che mĂŹ ghâabbia nient de dĂŹ
perchè no sont che on pÜer tocch de sass,
perchè sont mai staa bôn de moeuv on pass?...
De robb de cuntĂ sĂš ghe nâhoo ancamĂŹ;
anca se sont staa chĂŹ semper inciodaa,
ah, nâhoo vedĂšu de bèj e nâhoo scoltaa!...
perchè no sont che on pÜer tocch de sass,
perchè sont mai staa bôn de moeuv on pass?...
De robb de cuntĂ sĂš ghe nâhoo ancamĂŹ;
anca se sont staa chĂŹ semper inciodaa,
ah, nâhoo vedĂšu de bèj e nâhoo scoltaa!...
Sont staa lâamĂŽs on poo de tucc: se dĂ ven,
al ciâr de lĂšna, chĂŹ, lâappontament
âna tĂ´sa e el sò morĂ´s; eren content
come fringuèj; oh come se basà ven!...
E mÏ lassavi fà , pÜer paracâr,
scoltavi i sò basitt, portavi el ciâr.
al ciâr de lĂšna, chĂŹ, lâappontament
âna tĂ´sa e el sò morĂ´s; eren content
come fringuèj; oh come se basà ven!...
E mÏ lassavi fà , pÜer paracâr,
scoltavi i sò basitt, portavi el ciâr.
E ghe lassavi fĂ anca ai bagĂ j
che giugattaven sĂšbit via de scoeula,
vegneven a sâceppĂ ona quaj niscioeula
sĂš la mia crappa, e in del sta chĂŹ a guardĂ j
a giugĂ a cicca, a saltamm via, a cĂ´rr,
squâs me pareva de giugà con lôr.
che giugattaven sĂšbit via de scoeula,
vegneven a sâceppĂ ona quaj niscioeula
sĂš la mia crappa, e in del sta chĂŹ a guardĂ j
a giugĂ a cicca, a saltamm via, a cĂ´rr,
squâs me pareva de giugà con lôr.
Servizzi ghe nâhoo faa anca a on pĂśarett
châel se settava a riposĂ , e el biassava
el sò tocchell de pan, poeu âl pisoccava...;
e mĂŹ, che de natĂšra sont qujett,
el portava in spalletta con pazienza,
e me sentivi a post con la coscienza.
châel se settava a riposĂ , e el biassava
el sò tocchell de pan, poeu âl pisoccava...;
e mĂŹ, che de natĂšra sont qujett,
el portava in spalletta con pazienza,
e me sentivi a post con la coscienza.
Però lâera per mĂŹ pussee on piasè
quand se settĂ va on fiĂ´r de pajsanotta,
âna bella tĂ´sa, stagna tracagnotta,
col gerlo in spalla; lâera on bell vedè...;
e se anca la pondà va giò el sesÏn,
sentiva odĂ´r de menta e pamporzĂŹn.
quand se settĂ va on fiĂ´r de pajsanotta,
âna bella tĂ´sa, stagna tracagnotta,
col gerlo in spalla; lâera on bell vedè...;
e se anca la pondà va giò el sesÏn,
sentiva odĂ´r de menta e pamporzĂŹn.
Ghâhoo avĂšu però ancamĂŹ i mè tribulĂŞri:
a spart la nĂŞv, el sĂ´ che me rostiva,
lâacqua, la polver che me sbalordiva,
fermo dĂŹ e nott a tutti i intempĂŞri,
ghâavevi i can, che quand passaven via,
me daven âna sbroffĂ da, e cosĂŹ sia!...
a spart la nĂŞv, el sĂ´ che me rostiva,
lâacqua, la polver che me sbalordiva,
fermo dĂŹ e nott a tutti i intempĂŞri,
ghâavevi i can, che quand passaven via,
me daven âna sbroffĂ da, e cosĂŹ sia!...
E minga assee de quèj, ghâera anca i ciĂ´cch
che me borlaven âdoss, e mâincolpĂ ven,
quij porch de gajnatt, quand toppicĂ ven;
me bestemmaven contra de tramm lĂ´cch,
parolasc me diseven de no dĂŹ
squâs che quell in gajna fuss staa mÏ.
che me borlaven âdoss, e mâincolpĂ ven,
quij porch de gajnatt, quand toppicĂ ven;
me bestemmaven contra de tramm lĂ´cch,
parolasc me diseven de no dĂŹ
squâs che quell in gajna fuss staa mÏ.
E anca i ÂŤchauffeurÂť voreven vedemm mort;
quand capitava de strusamm adree
voreva diggh: imparee âl vost mestee!...
invece, come fĂźss staa mĂŹ a andĂ stort,
vattimpicca, fermaven el masnĂŹn
e me daven a mĂŹ de lâassasĂŹn.
quand capitava de strusamm adree
voreva diggh: imparee âl vost mestee!...
invece, come fĂźss staa mĂŹ a andĂ stort,
vattimpicca, fermaven el masnĂŹn
e me daven a mĂŹ de lâassasĂŹn.
Sâciao, adess hoo finii!... Addio stradĂ´n!...
Sentiroo pĂš el carrettee a sâcioccĂ
tutt i dĂŹ la soa frĂšsta, nè a cantĂ
a la sira i tosann quij beâj canzĂ´n
quand tornaven indree da la filanda;
pareva che passass onâuselanda!
Sentiroo pĂš el carrettee a sâcioccĂ
tutt i dĂŹ la soa frĂšsta, nè a cantĂ
a la sira i tosann quij beâj canzĂ´n
quand tornaven indree da la filanda;
pareva che passass onâuselanda!
âDèss no me resta de sperĂ in nient alter
che andĂ in fregĂšj, come andarii vĂŻalter!Âť
che andĂ in fregĂšj, come andarii vĂŻalter!Âť
LA MĹUJA E EL BARNAZZ
El ghâha ditt a la moeuja, incoeu, el barnazz:
Semm vècc, semm vècc, duu pÜer andeghee;
come se fussom staa marĂŹ e miee,
semm vegnÚu vècc insemma e sott a brazz
semm semper staa châinscĂŹ in de sto cantĂ´n,
sottâa la cappa de sto caminĂ´n.
Semm vècc, semm vècc, duu pÜer andeghee;
come se fussom staa marĂŹ e miee,
semm vegnÚu vècc insemma e sott a brazz
semm semper staa châinscĂŹ in de sto cantĂ´n,
sottâa la cappa de sto caminĂ´n.
El nost temp lâè passaa; i caminĂ´ni
doâ èmm lavoraa tanto in gioventĂš,
vun dopo lâalter hinn andaa, ghâhinn pĂš,
el sò post lâhann ciappaa i termosifĂ´ni!...Âť
Fèmmes coragg, e casciemm via sta sloeuja;
stâĂ´ra la ven per tucc!... â lâha ditt la moeuja â.
doâ èmm lavoraa tanto in gioventĂš,
vun dopo lâalter hinn andaa, ghâhinn pĂš,
el sò post lâhann ciappaa i termosifĂ´ni!...Âť
Fèmmes coragg, e casciemm via sta sloeuja;
stâĂ´ra la ven per tucc!... â lâha ditt la moeuja â.
ON CAPPELLIN DE DONNA
Podeva nass on mòster de natura,
ma mai âmè quell che sont: de fĂ päura!
Me sont stremii [1] appènna mâhann mettĂšu
foeura in vedrinna, e avrĂŹa mai credĂšu
che anema viva la podess guardamm,
che ghe fĂźss on quajdun pront a compramm;
invece, ecco che jĂŞr âna bella sciĂ´ra
sĂšbit che la mâha vist la sâinnamĂ´ra
e per toeumm lâha pagaa fiĂ´r de palanch,
quajcoss pussee, me pâr, de dusent franch.
Incoeu la mâha ...
ma mai âmè quell che sont: de fĂ päura!
Me sont stremii [1] appènna mâhann mettĂšu
foeura in vedrinna, e avrĂŹa mai credĂšu
che anema viva la podess guardamm,
che ghe fĂźss on quajdun pront a compramm;
invece, ecco che jĂŞr âna bella sciĂ´ra
sĂšbit che la mâha vist la sâinnamĂ´ra
e per toeumm lâha pagaa fiĂ´r de palanch,
quajcoss pussee, me pâr, de dusent franch.
Incoeu la mâha ...
Table of contents
- Copertina
- FAVOLE
- Indice
- Intro
- PREFAZIONE
- PARLEN I ROBB
- PARLEN I BESTI
- Ringraziamenti
Frequently asked questions
Yes, you can cancel anytime from the Subscription tab in your account settings on the Perlego website. Your subscription will stay active until the end of your current billing period. Learn how to cancel your subscription
No, books cannot be downloaded as external files, such as PDFs, for use outside of Perlego. However, you can download books within the Perlego app for offline reading on mobile or tablet. Learn how to download books offline
Perlego offers two plans: Essential and Complete
- Essential is ideal for learners and professionals who enjoy exploring a wide range of subjects. Access the Essential Library with 800,000+ trusted titles and best-sellers across business, personal growth, and the humanities. Includes unlimited reading time and Standard Read Aloud voice.
- Complete: Perfect for advanced learners and researchers needing full, unrestricted access. Unlock 1.5M+ books across hundreds of subjects, including academic and specialized titles. The Complete Plan also includes advanced features like Premium Read Aloud and Research Assistant.
We are an online textbook subscription service, where you can get access to an entire online library for less than the price of a single book per month. With over 1.5 million books across 990+ topics, weâve got you covered! Learn about our mission
Look out for the read-aloud symbol on your next book to see if you can listen to it. The read-aloud tool reads text aloud for you, highlighting the text as it is being read. You can pause it, speed it up and slow it down. Learn more about Read Aloud
Yes! You can use the Perlego app on both iOS and Android devices to read anytime, anywhere â even offline. Perfect for commutes or when youâre on the go.
Please note we cannot support devices running on iOS 13 and Android 7 or earlier. Learn more about using the app
Please note we cannot support devices running on iOS 13 and Android 7 or earlier. Learn more about using the app
Yes, you can access Favole by Giorgio Bolza in PDF and/or ePUB format, as well as other popular books in Literature & Poetry. We have over 1.5 million books available in our catalogue for you to explore.